Poemes de'n Josep

Rèmores i salvadors de la pàtria

Xaman | 12 Març, 2008 10:08

Existeixen persones que es dediquen a entorpir el camí dels altres. Estan malaltes i no sé ni si tan sols elles ho saben. Enlloc d’aprofundir cap al que desitjarien, es cobreixen d’un vel tèrbol d’iniquitat i enveja que els fa gastar la màxima energia en putejar a les altres persones que ni tan sols es fiquen amb elles. Sobtadament es constitueixen en jutge, jurat i botxí i condemnen a qui volen, creant-se uns arguments absurds que ni tan sols se sostenen, malgrat el més trist és que elles se’ls creuen. Es creen la seva pel·lícula i amb una facilitat fora de mida es transformen en els bons que han d’administrar justícia i castigar, als que elles dins del seu desequilibri permanent, consideren dolents.Existeixen persones que es dediquen a entorpir el camí dels altres. Estan malaltes i no sé ni si tan sols elles ho saben. Enlloc d’aprofundir cap al que desitjarien, es cobreixen d’un vel tèrbol d’iniquitat i enveja que els fa gastar la màxima energia en putejar a les altres persones que ni tan sols es fiquen amb elles. Sobtadament es constitueixen en jutge, jurat i botxí i condemnen a qui volen, creant-se uns arguments absurds que ni tan sols se sostenen, malgrat el més trist és que elles se’ls creuen. Es creen la seva pel·lícula i amb una facilitat fora de mida es transformen en els bons que han d’administrar justícia i castigar, als que elles dins del seu desequilibri permanent, consideren dolents. El desastre i desgavell de la seva vida sempre té un o uns culpables (sense cap tipus de coherència) als que culpabilitzen de tot els seus mals. No s’equivoquen mai, al manco ells s’ho creuen, i es consideren purs i impol·luts, ja que son els altres que conspiren, perquè les coses no els hi surtin bé. Tenen la síndrome conspiranoïca. A part dels salvadors de la pàtria que s’autoatorguen missions messiàniques –es creuen que han estat triats per Déu en persona- per fer la seva tasca. Disposem de molts d’exemples dins la història i en el segle XX, podria destacar: Franco, Hitler, Stalin, Busch, Putin, Chavez i molts d’altres. Neixen dins de tots els àmbits, però en el polític es troben com a peix dins l’aigua. A part d’aquests personatges més coneguts, existeixen dins qualsevol família. Persones que no han estat capaços d’analitzar si la manera que tenen d’enfocar la seva vida que sempre les porta a un port que no desitgen. Mai elles es consideren responsables del que els passa i donen la culpa a elements externs: La mala sort, el destí, els que els hi fan mal, son els veritablement responsables de les seves quinòcies i mereixen un càstig i moltes vegades sever i per aplicar-lo s’obsessionen de tal manera que són incapaços de veure o percebre res pus. Son unes i uns pobres desgraciats, acomplexats amb l’autoestima pels peus i carregats d’un bagatge de frustracions no resoltes i que possiblement mai resoldran, ja que es consideren impol·luts. Veritablement necessiten ajuda terapèutica, malgrat és molt difícil que la demanin, ja que això representaria, sempre segons ells i elles, una debilitat i molts cops consideren que es basten de sobres tot sols per a resoldre els seus problemes. Són creadors de disharmonia arreu i emputar l’entorn per on es mouen. Incapaços d’estimar ja que ni ells mateixos s’estimen, ben al contrari, en el fons s’odien i aquest mateix odi és el que transmeten als demés. Per ells el fi sempre els justifica els mitjans emprats, inclusiu alguns, tan absurds i fora de sentit i aberrants com a Hitler (retornant als salvadors de la pàtria que intenten posar el seu nou ordre en el món) la solució final per a recuperar la puresa de la raça ària. (si vos fa gana aprofundir sobre el tema vos recoman el llibre “El retorno de los brujos” de L.Pauwles i J.Bergier d’edit.Plaza y Janes). Aquests sentiments desequilibrats ha portat a altres persones a provocar persecucions, repressions i genocidis. Es basen en crear un infern en el present prometent que aquestes accions portaran en un futur (que desconeix tothom, inclusiu ells) a un paradís, però únicament pels elegits i els que els hi donin suport, malgrat a vegades no tots els que els ajuden el gaudeixen. Amb aquest discurs incoherent són capaços de mobilitzar masses que els hi donaran l’empenta per fer les seves atrocitats. No oblidem, per exemple, que Hitler ocupà el poder democràticament i el seu programa tenia delicte. Retornant als salvadors de la pàtria, la majoria necessiten inventar-se “una bestia negra” a qui carregar-li totes les culpes i els justifiqui a emprendre les seves accions aberrants. Per Hitler foren els jueus, per Franco “el contubernio judeo-masònico-marxista” i per Busch, el terrorisme de caire islamita, que el dia que ens assabentem de quines són les fonts de finançament –directe i indirecte- se’ns posaran els pels de punta. A meam si els que fan periodisme d’investigació arriben a treure l’entrellat. La violència és involutiva. no serveix, basta fer una revisió a la història de la humanitat per adonar-nos que no ens ha portat cap el creixement de l’ésser humà, ans bé tot el contrari. El diàleg – sense pretendre ni pensar en absolut que algú dels participants en ell posseeix la veritat absoluta- basant-se en escoltar-se realment, i no posar exclusivament les oïdes, a fi de copsar les visions que ens apropen enlloc de les que ens distancien, ens enriquirà com a persones per intentar construir un món millor on la convivència i l’harmonia siguin una constant. Els radicalismes i les exclusions generen violències i odis i aquest adob no farà créixer cap llavor dels arbres de pau i concòrdia que es necessita i precisa per a realment VIURE (molt distanciat d’existir) l’ésser humà. Consider que tots tenim el deure de posar el nostre gra d’arena per a modificar una realitat no massa optimista i els primers canvis els hem de fer en nosaltres mateixos. El coratge suficient també per a denunciar als salvadors de la pàtria i enfrontar-nos posant al seu lloc a aquests elements perillosos i frustrats, incapaços de dialogar, perquè únicament s’escolten a si mateixos i els aplaudiments que els hi fan els seus acòlits, és necessari i imprescindible i hauríem de fer-ho cada un des d’allà on sigui i amb la força de les seves capacitats. És una modesta opinió. Que passeu una bona quaresma i els qui puguin enlloc de carn, llagosta. Josep Bonnín

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb