Poemes de'n Josep

ETA: HA PERDUT EL MISSATGE DE POR¡

Xaman | 12 Març, 2008 10:14

He cregut oportú i sent des del meu cor que ha d’esser així, canviar totalment el contingut del meu article que havia escrit. Vull emprar les meves paraules per condemnar l’assassinat de l’ex regidor socialista de Mondragón Isaias Carrasco per mans d’ETA. Aquesta banda d’assassins sense consciència no tenen cabuda dins d’un estat de dret, ni enlloc. Ni ells ni els seus portaveus polítics que son incapaços de condemnar les bestieses que fa aquest grup de delinqüents armats . Res pot justificar un crim.He cregut oportú i sent des del meu cor que ha d’esser així, canviar totalment el contingut del meu article que havia escrit. Vull emprar les meves paraules per condemnar l’assassinat de l’ex regidor socialista de Mondragón Isaias Carrasco per mans d’ETA. Aquesta banda d’assassins sense consciència no tenen cabuda dins d’un estat de dret, ni enlloc. Ni ells ni els seus portaveus polítics que son incapaços de condemnar les bestieses que fa aquest grup de delinqüents armats . Res pot justificar un crim. Totes les forces polítiques democràtiques s’han d’ajuntar per combatre a aquesta banda de delinqüents comuns que sembra el terror i cap d’elles els han d’emprar arbitràriament pel seu rèdit, ja que consider que és una autèntica ignomínia bassada en aprofitar la sang i el dolor de persones innocents vilment assassinades. Aquesta vegada si que ha estat ETA, que ha enviat els seus pistolers a trencar la vida d’un home de 43 anys. Aquesta vegada si que ha estat ETA el missatger del dolor i la desesperança que ha tornat trencar el cor de la família d’Isaias Carrasco, el de tots els seus amics i companys, i el de totes les persones, i m’incloc , amb una sensibilitat en contra de la barbàrie i de la violència. Intuïa que alguna cosa aberrant ocorreria, ja que ETA sempre ha intentat deixar el seu rastre de sang en segons quins instants i sobretot quan ens trobàvem a quatre dies de culminar un procés electoral. Des d’aquest espai envio el més sincer condol a la família, amics i amigues d’Isaias Carrasco i afegir que em sent ferit. Ferit en front de qualsevol violència contra qualsevol persona, perquè res de res als meus ulls i enteniment la justifica mai; i sempre tindré la ploma i la veu per a condemnar-la. El Lehendakari Ibarretxe digué en la primera declaració de condemna, que no tornin emprar les paraules:“el poble basc”, perquè aquesta banda d’assassins torni intentar justificar els seus crims. Estic totalment d’acord i afegeix que ningú té el dret d’intentar aconseguir uns objectius, siguin el que siguin, sembrant violència i patiment arreu i copejant covardament persones en un intent de desestabilitzar el procés democràtic, més o menys encertat, d’això no n’escriuré ara, que estem vivint a l’estat espanyol des de 1976, any després de què moris el dictador. A l’article passat vaig escriure sobre amb que i amb qui pensaria en la jornada de reflexió, ara ja passada, i afegeix que aquesta persona vilment assassinada també formarà part dels meus pensaments que m’han portat a les urnes per fer la meva elecció democràtica. I em sum a les paraules de la seva filla, que en memòria del seu pare assassinat, demanà que es sortís a votar. Afegir que el cap de llista del PP en Rajoy, si tingués vergonya, s’hauria d’empegueir, que la família d’Isaias Carrasco l'impedís que s’apropés al fèretre; sembla que li ha passat factura l’acusació tan greu que feu a Zapatero en el primer debat televisiu, acusant-lo d’agredir a les víctimes del terrorisme. Víctimes que totes les forces polítiques recordaren a les compareixences un cop sabuts els resultats electorals, menys el representant de la dreta, demostrant que sinó és per treure un rèdit, fàcilment se’ls hi oblida. Podran reflexionar sobre el que he escrit quatre anys més a l’oposició. Tal volta el que he escrit sigui molt visceral, no és el meu costum, però em pos en la pell dels pares, de la dona, dels fills d’aquest home assassinat i vos jur que em bull la sang, per l’absurd i sens sentit del fet de segar una vida d’una manera tan covarda i barroera. Avui, l’article no tindrà la llargària dels habituals, ja que no em queden més paraules per denigrar i condemnar a aquests malparits que l’única força que tenen és en el canó de les seves pistoles i en l’estrall i dolor que provoquen les seves bombes i malgrat la seva barroeria, han tornat a guanyar les urnes i l’opció democràtica triada per tots els ciutadans de l’estat espanyol, menys pels pistolers d’ETA, que repeteix que no hi tenen cabuda dins d’un estat de dret, malgrat els seus polítics el vulguin aprofitar. Enhorabona pel resultat electoral, a tots el que heu triat el vot progressista, perquè la dreta reaccionària no tornés ocupar el poder. Josep Bonnín

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb