Poemes de'n Josep

L’adàgio d’Albinoni

Xaman | 30 Octubre, 2005 16:52

Mentre els niguls de tempesta, acaronen el cim de la muntanya, els darrers raigs esmortits d’un sol de tardor, il•luminen amb nacra el sotabosc. Amb la mel als llavis, després d’haver escoltat la primera melodia de “summer” de George Winston, les notes cadencioses del piano encara suraven per l’estudi. Que poques vegades va deixar que l’agombolessin . No es volia deixar caure en absolut en l’autocompadiment. No era la seva manera d’anar per la vida, malgrat que a vegades hi estava temptada. Sabia, que tot depenia , de com encarés el futur des del present que existia, malgrat s’hi oposés. Malgrat de cap de les maneres l’acceptés, hi era. Amb ell tenia que bregar. També va conèixer el truc, una mica barroer, d’escapolir-se o al manco d’intentar-ho. No li servia absolutament de res. Ja que quan retornava a la vertadera realitat, a més de ser asfixiant, es trobava decebuda de sí mateixa. Tenia la certesa que únicament havia perdut el temps. Tragué la flauta travessera de l’estoig. En aqueslls instants la música era la seva única aliada i companyona. Recolzà la flauta sobre la taula del seu estudi. La contemplà, immòbil, refulgent les llums sobre el seu metall. Escriure no li podia servir massa per expressar tot el dolor que se li estava acumulant al seu costat esquerd. Al costat del cor. Alenà profundament, deixant que l’aire tebi, omplis els seus pulmons i li donés una sensació de serenitat. Després, molt poc a poc i suaument, amollar l’aire enrarit a través de la boca. Agafar la flauta i el tacte fred del metall li portava un estarrufament a través de les puntes dels dits. Lentament, provar l’embocadura, i fer una nota qualsevol, molt llarga i greu, que per casualitat fou un sol. I realment era el que li mancava. Un sol que li tornés donar la tebior de la vida. Aquella nota s’enganxava a les parets de la cambra, i semblava ben igual que si les hagués repintades de blau marí. Una nota en forma de mar, de vol de gavina, d’ona acaronant l’arena, repetint el mateix missatge: Confia, confia, confia. Iniciar, sense presses, malgrat seguís el compàs adequat, un adàgio, sempre que es trobava amb aquells sentiments, amb aquelles emocions que la corprenien, tocava la mateixa peça. L’adàgio d’albinoni. I a mida que anaven sorgint les notes de l’instrument, ella, desapareixia lentament transportada sobre cada una d’elles. Aquella melodia, suau, la bressolava. L’ajudava a recobrar les forces per enfrontar-se amb el seu present que no estimava massa. Però que existia. Aquella música s’havia convertit amb el seu elixir durant molts d’anys. Acaba l’adàgio i els seus ulls de color maragda, ploraven. Unes llàgrimes petitones, suaus i calentes li estaven regalimant fins a les comissures dels llavis. Plorava d’alegria i d’alliberament. Sentia com les cadenes que la fermaven a una situació grisa, de cop i volta queien trencades al terra. Ja no tenien força per a res Ella era qui governava el timó de la seva nau. Agrair als déus de la música, el seu do, aquella capacitat innata per retrobar la bellesa enmig d’una melodia. El que li impedia aquella paràlisi de les cames, tan present, no li havia aconseguit anul•lar la seva capacitat per lluitar, per viure els seus somnis. En silenci, es deia, que tothom pot arribar a veure realitzat el futur. Que aquest es compon de petits presents ajuntats i que quan arribava aquell futur que s’ansiava, de cop i màgicament s’havia convertit en Un Present: Sinònim de regal. ________________________________________

Comentaris

lamistat

mariona | 19/06/2007, 19:07

L’Amistat es aquella que es fidel, sincera, en els moments crítics de la vida

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb